Reconec que no solc ser gaire destre a l'hora de presentar, amb el rigor i la consideració deguts, els mèrits dels prohoms que han estat fidels al nostre poble, i per això, en aquesta ocasió, en la trista avinentesa d'haver-se produït la mort del mestre Joan Solà, m'he estimat més de fer-ho (bé que amb un xic de retard) recordant aquí la bella i planera expressió, de nissaga occitana, que feien servir a Rupit per glossar les bondats dels esperits nobles.
Me la va ensenyar l'amic Miquel Banús, i no crec, doncs, que calgui afegir-hi res més.
Només això: gràcies.
A la memòria del professor Joan Solà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada