Suggerent parèmia que vaig aprendre a la vila d'Anglès (2009), on l'informador que ens la indicà ens féu notar que allà, en aquell indret de les Guilleries, no era pas d'ús general.
Us deixo a vosaltres, estimats lectors, la interpretació motivacional d'aquest ús fraseològic, el qual té a veure, no cal dir-ho, amb el simpàtic estri que serveix per recuperar els objectes que hagin pogut caure al fons d'un pou.
PS: cal recordar que pescapous no és mot normatiu, però sí que ho és, en canvi, el geosinònim cercapous.
Aquesta parèmia la poso, com sempre, a la consideració de l'amic Víctor Pàmies, i la dedico, igualment, a l'amic Joan Pèlach, pacientíssim i compromès informador d'Anglès.
39 comentaris:
interessant... :)
Avui miro el pescapous i veig que hi tinc una retirada...Un petó!
Supose que tindrà relació amb el fet d'arpofitar-se'n del que va deixant la gent i fer-ne us propi.
Suposo que l’ús del mot “pescapous” implica no haver de “suar” gaire per aconseguir allò que hi ha al fons, així que l’associació entre el pescapous i la ganduleria potser va per aquí.
de vlr dir aixó que per deixar el ganxo i pescar quelcom no cal cansar-se gaire. La versió moderna seria un avi que amb un sistema similar treu ampolles de cava del contenidor del vidre.
No l'havia sentida mai aquesta...pot ser l'estri(gandul?, o la persona que l'utilitza.
El cercapous, em sembla que eren els que buscaven aigua també amb un estri especial...
Bona tarda festiva,
M. Roser
Poc pescapous estem tots plegats, que ni avui que és festa descansem!
Els que cerquen en un pou serien com els que els agrada d'aprofundir en les coses, tot el contrari dels que són ganduls, paradoxalment.
Per aquí en diem ( deiem ) 'rampollegons'.
Salut !
Una paraula ben bonica.
Jordi, m’ha resultat curiosa aquesta paraula i també la imatge del que és un “pescapous”. Bé, per obtenir una mica més de informació he fet una petita recerca, i he trobat que pel Setembre és va fer una exposició de pescapous a la festa de l’albergínia o pedreguet d’ Amer.
Interessant aquest estri que, suposo, s’empraria tant a mar com a muntanya doncs, cadascú pel seu interès l’ aprofitaria per fer-ne un bon us. Tot i així la parèmia que ens dones avui deu tenir l’origen per aquells que ni tan sols tenen l’esma de bellugar-se per pescar quelcom, encara que sigui un secret inconfessable, oi ?
Una abraçada.
Ventafocs,
I tant!
Núria,
Jo també. Però ahir. Avui no.
Joana,
Molt bona. No hi havia pensat, en aquesta. És de premi.
Marga,
Veig que ho interpretes en una línia semblant a la Joana. Jo no pensava pas en aquesta possibilitat, la veritat. Gràcies per fer-m'hi pensar.
Francesc,
Sí, sí. Vas pel mateix cantó que els d'abans. I amb comparació urbana. Ben trobada!
Roser,
Jo pensava més aviat en l'estri. En la dificultat que tenia a engrapar l'objecte efectivament caigut.
Els que buscaven aigua eren els saurins, crec.
Helena,
Ni en mil anys, ni en mil mots, m'hauria vingut al cap una idea com la que ens proposes. Gràcies, hermeneuta.
Lluís,
Sí: ho tinc apuntat. Surt, a més, a l'ALDC.
Queta,
Benvinguda al clan del mot perdut. Ja ens ajudaràs.
Ales,
No ho sabia, això d'Amer. Faré una cerca per internet, a veure si els trobo, aquests pescapous. Per trobar-los potser hauré de menester un altre pescapous, i espero no tenir gaire mandra, és clar.
Pel que fa a la motivació de la parèmia, veig que tu també ho veus pel cantó de l'usuari de l'estri. La vostra interpretació és, ara com ara, la majoritària, bé que tots introduïu matisos particulars, ben interessants.
Una abraçada sense mandra.
per la frase feta de gandul faig servir: "ser més gandul que els reis mags" (que només treballen un cop l'any...)
Jordi, ens comentes que tots ens ho hem mirat només com l’estri de la fotografia. Aquesta vegada ho he volgut veure com la parèmia que ens proposes i, veritablement, ens pot dir moltes coses. El meu batec em diu que una d’elles pot ser que, allí on no hi ha esperit de superació no hi ha res a fer. Tot serà el que vulguem ser, doncs de nosaltres depèn.
Una abraçada amb empenta.
Ja saps que les considero sempre, les teves propostes paremiològiques, Jordi. Sense mandra!
En la línia del que han dit altres comentaristes, trobo que la ganduleria pot derivar d'agafar una cosa d'un espai petit. M'ha fet pensar en una expressió que més o menys fa: "això és més fàcil que pescar en una galleda". Més menys que més, potser.
Pons007,
Ets un gran agent. Més veloç que el temps.
Ales,
Per fer anar el pescapous (o cercapous) calen, és veritat, unes miques de ganes de fer-lo anar. I una certa habilitat, tinc entès. Sense els coneixements mínims res no és possible. I sense una bona actitud, tampoc.
Una altra abraçada sense mandra.
Doncs jo tinc el dia pescapous, avui. Per això he vingut a parar al teu bloc, en comptes d'estar estudiant!!
Molt de gust!
Víctor,
N'anirem posant, sense galvana.
Fem fatal,
M'has fet rumiar molt, i d'això es tractava, és clar. El factor espai! No hi havia caigut.
Yáiza,
Estudia força! I que consti que aquesta setmana ha estat horrorosa per a mi. Et fa malbé tots els ritmes. No és ben bé culpa teva, que tinguis un dia pescapous. És més cosa social, diria jo.
A veces hemos utilizado el pescapous para pescar las llaves que se habian caido por el ascensor.
te deseo un feliz fin de semana.
un abrazo.
Quina parèmia tan curiosa i quina paraula tan bella! Pescapous... doncs no sé el motiu de dir-ne gandul, ja que recuperar coses del fons dels pous no deu ser pas feina fàcil!
Ricardo,
Muy buena, y con saludable humor. Gracias y buena semana.
Porquet,
Com ho deia, aquell?
Parèmies són parèmies.
Les parèmies són així.
Potser es que la gent no l'utilitza gaire el pescapous, per la dificultat que ha de tenir emprar-lo. Una bona contradicció.
Heu provat de pescar unes claus que hagin caigut en una claveguera? La necessitat et fa ser perseverant per recuperar-les, en molts casos, si no fos així les deixaríem al fons "del pou". Pobre pescapous es el factor principal del èxit i s'emporta la pitjor part!
Vull dir de l'èxit. He estat una mica "pescapous" en la correcció?
Montserrat,
Pobres claus, sempre objecte de la nostra negligència, animal preferit dels despitats. Podrien fer una bona parella amb el paraigua. Paraigua i claus, un bon tàndem. O un nom, tal vegada, per a un grup de rock incipient. Bon cap de setmana a tots els de Bellserrat. I gràcies per acompanyar-me.
Potser el verb "cercar" sonava massa estrany i massa culte per a la gent de pagès, i com que de fet es tractava de recuperar o "pescar" alguna cosa que era allà dintre, doncs vinga: pescapous. Trobo que és una paraula simpàtica i molt planera.
Una abraçada.
Galionar,
CERCAPOUS és mot que també ens agrada molt. Algun dia miraré de posar-ne la distribució geogràfica.
CERCAR, en canvi, és molt recessiu al Principat. Costa de trobar-lo. Però encara hi ha algú que ho diu.
D'alguns municipis, en tinc apuntat els noms dels últims que el feren servir.
Una abraçada amb roses.
Publica un comentari a l'entrada