GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 28 de desembre del 2012

Portar-ne un bol













Portar-ne un bol  'anar ebri'


Localització:  Viladrau, Montseny, juliol de 2008


Informador:  Àngel Aguilà




dimarts, 18 de desembre del 2012

Cridar els de Gurb









Cridar els de Gurb  'vomitar'

Parèmia pròpia del llenguatge castís dels verals propers al terme osonenc de Gurb

Expressió tal vegada inspirada en la semblança que hom observa entre els sons guturals continguts en el gentilici aplicable als nadius de Gurb i els que caracteritzen l'acció de vomitar.    


Localització:  Folgueroles, St. Julià de Vilatorta


Informadors:  Josep Fochs, Josep Vilamala




dijous, 15 de novembre del 2012

Per a la tartamudesa











Segons informació aplegada a l'indret de Vilalleons, al terme osonenc de St. Julià de Vilatorta, la tartamudesa (o el tartamuteig, tal com em digueren allà) es pot guarir fent per manera que l'afectat prengui cura de col·locar-se tot de pedretes rodones de riu sota la llengua i provant, tot seguit, de cridar tant com es pugui.  

El remei que aquí us donem fou indicat pel senyor Josep Vilamala en les enquestes realitzades durant la tardor de l'any 2008.  





dilluns, 22 d’octubre del 2012

Anar fora de temps











Anar fora de temps   'estar embriac'  


Localització: Viladrau, juliol de 2008


Informador: Àngel Aguilà 






dimarts, 9 d’octubre del 2012

La lluçanesa










lluçanesa  f.  'nuvolada alta, acompanyada d'aire fred, que vista des del poble d'Osor, a la Selva, es veu eixir per la banda de Sant Benet'  













diumenge, 30 de setembre del 2012

Tardoral poètica a Corró d'Amunt: agraïment











De cedre i lluna,

una remor se sent:

els mots que passen. 








Gràcies a tothom, i especialment a la Carme Rosanas, que ens ha inspirat el haiku. 




dimarts, 25 de setembre del 2012

Mariamagdalenes









On van aquestes mariamagdalenes?

Frase oïda a la vila de Torelló (Osona), el dia 15 d'agost de l'any 2012. Per poder-la interpretar, tot seguit suggereixo una definició, crec que plausible, per al substantiu que la focalitza. 

mariamagdalenes  f. pl.  'dones (generalment dues o tres) que van juntes, d'aspecte desvalgut o desorientat, i que es captenen de manera reservada'. 








dilluns, 10 de setembre del 2012

Sense treva









De pura coïssor
ens va caure la bena.
I era roig el paradís,
i ple d'esperances
quan jo el vaig veure. 
Però ara sóc cec, amor,
i només visc contra tu,
animal invisible, 
i per això camino,
camino i camino
tota la nit sense treva
damunt la mar misteriosa. 
  



  

dimarts, 4 de setembre del 2012

Tardoral poètica a Corró d'Amunt








Tardoral poètica a Can Cabeça Nou 

a Corró d'Amunt, Vallès Oriental, 

el dia 21 de setembre a les 21h





Donaran la benvinguda a la tardor, per ordre d'actuació: 


Jordi Dorca (blog Adverbia

Montserrat Aloy (blog Cantireta)

Joan Abellaneda (blog 2012 Esquitxos)



Tot seguit s'obrirà el torn de síl·labes, mots i paraules a totes les persones que vulguin compartir poemes o microrelats. 


Qui vulgui quedar-se a sopar (entrepà i beguda) pot fer-ho per 5 euros i enviant la confirmació prèvia d'assistència a l'adreça nuriapujolas@gmail.com, des de la qual rebreu les instruccions necessàries per poder arribar al lloc de la trobada. 





diumenge, 5 d’agost del 2012

Al cap del llibre









En una de les entrevistes enregistrades al poble osonenc de Sant Pere de Torelló vaig ser rebut, i molt ben rebut, amb aquesta frase que jo mai no havia oït: els de Sant Pere sempre som al cap del llibre.  


En la part que avui ens pertoca me la prenc, doncs, com a parèmia, i, encara més, com a parèmia que no he sabut trobar en cap recull fraseològic:   


Ésser al cap del llibre  'ésser capdavanter, destacar en alguna cosa'










Apunt dedicat als informadors de Sant Pere de Torelló (Osona) i a l'ermità del santuari santperenc de Bellmunt, de qui hem manllevat la fotografia. 


Amb aquest apunt, també dedicat a tots vosaltres, m'acomiado fins a la tardor i aprofito per desitjar-vos un bon estiu.   



diumenge, 1 de juliol del 2012

Entre feixim i feixam







Expressió ben singular, i innòcua, gairebé insubstancial, que m'ensenyà l'amic Miquel Banús, de Rupit, el juny del 2011, i que trobem emprada en un text seu (La balma dels encantats) que, si voleu, podeu llegir aquí

A aquesta locució cal, sens dubte, donar-li el sentit de 'entre feixes' i atribuir-la tot seguit al registre de màxima expressivitat, és a dir, el que aprofita els tons subtils del llenguatge rítmic i acolorit.  

El nostre llenguatge. 




Agraïments: a Joan Parera, per la fotografia, i a Miquel Banús, pels mots.  




dilluns, 25 de juny del 2012

Perdre els trucs







Perdre els trucs  'perdre la paciència' 


Parèmia enregistrada en el punt de recerca d'Osor, l'any 2008. L'expressió fou confirmada, després, pels informadors de la vila d'Anglès


Juntament amb altres parèmies, el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana recull acabar els trucs i les bitlles, amb el mateix sentit.  






La imatge que encapçala aquest apunt és treta de la pàgina Fent memòria, gestionada pel Grup de Recerca Local de Taradell.  



dilluns, 18 de juny del 2012

Pujant cap a Vallcebre








Pujar a Vallcebre, a l'alt Berguedà.  

Ho vam fer en temporada d'hivern, de pujar-hi. Però el cas és que no ho vam pas trobar com en la imatge que encapçala aquest apunt d'avui. Ans al contrari: fou en dies molt assolellats, que hi pujàrem. El primer dia serví per concertar les entrevistes dels dos dies següents.    

El fet de pujar ve a tomb, precisament, per un tret molt notable del llenguatge copsat en els enregistraments duts a terme en aquest indret i en municipis veïns. Ens referim al relaxament, no sistemàtic, de la consonant fricativa (j gràfica) en aquest verb i en altres formes verbals i no verbals: puiar 'pujar', puiada 'pujada', puiant 'pujant', puiaven 'pujaven', estrosseiar 'estrossejar', festeiar 'festejar', pastisseiant 'pastissejant', rodeiats 'rodejats', verdejar 'verdejar'. També en el cas del substantiu platja, esdevingut plaia (partint, diria jo, de la forma arcaica plaja), forma observada pel vallcebrès Jordi Lapuente. 







És important remarcar que, actualment, la incidència lèxica d'aquest tractament és força alta en aquesta zona, més que no pas en àrees de llevant de les comarques del Berguedà i del Lluçanès que hem escorcollat en època recent. 

Tan sols hem d'afegir que el professor Daniel Recasens (al volum Fonètica descriptiva del català, p. 290, publicat per l'IEC l'any 1996) situa aquest tractament (força més general en altre temps) a l'Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera i a Maella (Terra Alta). Segons aquest mateix autor, el retrocés d'aquesta forma de relaxament es pot atribuir a raons de desprestigi. 





Apunt dedicat a Joan Grandia i Josep Malé. 





dimarts, 12 de juny del 2012

Del pastor de Saldes










Dia assolellat de maig. Entrevista a l'alt Berguedà. I estona de demostració d'objectes al mateix indret. Borromba i borrombí, 'esquella grossa' i 'esquella petita', amb collars ben musicats tots dos. Amb l'art del ganivet. 










Aquest és el moment, també, de fer unes quantes fotografies parant esment, alhora, a les explicacions de l'informador. A més de les dues fotografies que ja us hem ensenyat (borromba a dat de tot, borrombí aquí al damunt), n'hem fet una parell més. Amb poca traça, cal reconèixer-ho. 


La formatgera 'recipient on es posa la llet presa, es prem, s'escorre i es dóna forma al formatge': 









I l'esclopet, la protecció de la mà que hom es posava quan deixava de fer de pastor i es posava a segar:   









Convé estar alerta, i mirar de copsar-ho tot, amb bon lluc, car l'informador esmenta, a més,  la pleta 'tancat per a les ovelles' (que hom pronuncia peleta per fonologització del segment que precedeix la consonant lateral), i algunes menes d'ovelles conegudes per ell: ovella barrada, del país; ovella se(g)urenya, molt rossa; ovella xisqueta, pròpia de la Val d'Aran...     


Ens explica, també, com es feia per esquilar (o tonre) les ovelles, la mena d'estidores (amb o oberta) que empraven i de quina manera lligaven les quatres potes per facilitar l'operació.  O el sentit precís del verb rabar 'tallar la cua havent-la cargolada fent nus', operació per a la qual sovint no calia lligar la bèstia. I, sobretot, i molt interessant, el procés d'elaboració de la barjola 'bossa on els pastors duien el menjar', feta de pell d'ovella, treta de la panxa del mateix animal. 

Hi tornarem. 



Agraïment: al pastor de Saldes. 


dimecres, 6 de juny del 2012

El llarguet de Sant Martí








El llarguet de Sant Martí!  


Aquesta és, diria jo, una manera ben insòlita de referir-se al fenomen meteorològic que generalment coneixem com a arc de Sant Martí. Ens la indicà el nostre informador de Saldes en la sessió enregistrada el dia de maig de 2012. 


El cas és, però, que no la trobem consignada a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), ni tampoc als repertoris lèxics i fraseològics que solem consultar. 


Passat el desconcert inicial, m'adono que tal vegada podríem relacionar-la amb una expressió ben estesa i assentada per l'àmbit del català septentrional: l'arquet de Sant Martí [ALDC, volum III, mapa 678]). I no costaria gaire de veure-hi un cas més (com ara lleura 'heura' o com llorenga 'orenga', observats en la mateixa zona, i en la mateixa entrevista, de fet) d'aglutinació d'article (el larquet) i de posterior palatalització de l inicial de mot (tractament, aquest darrer, ben característic i exclusiu de la nostra llengua), afavorit, en aquesta ocasió,  per la proximitat semàntica i formal de llarg, llarguet


Deixem-ho, però, com a pura hipòtesi, i afanyem-nos a esmentar altres formes, indicades per l'ALDC, de referir-se a aquest vistós fenomen:    



    • alguerès: alc de Sant Martí
    • baleàric: arc de Sant Martí 
    • català septentrional: arquet de Sant Martí
    • catala central: arc de Sant Martí, pont de Sant Martí (Castellar de n'Hug, Queralbs, Oix)
    • català nord-occidental: arc de Sant Joan (Almenar, Taül, les Paüls, Saidí), arco iris (Arbeca, Isona, Mequinensa), pont de Sant Martí (Bescaran, Sta. Coloma d'Andorra)
    • valencià: arc (el Pinós de Monòver), arc de Sant Martí (Albocàsser, Fondeguilla), arco iris (Alcalà de Xivert), rall de Sant Martí (Torremançanes), ralla de Sant Martí (Altea, Montesa, Pego) 



    A més d'aquestes denominacions que acabem de citar, n'hi ha d'altres que podreu llegir en l'article, recomanadíssim, de Eugeni S. Reig que trobareu en aquest enllaç. No us el perdeu.





    dimecres, 30 de maig del 2012

    Susqueda: 7 mots del camp









    • berrugar  v. tr.  [bəruɣá]  'fer berrugues en la garba, no lligar-la prou bé'    
    • fantasma  f.  [fəntázmə] 'espantaocells'
    • formó  m.  [fuɾmó]  'rella de l'arada'  (accepció no registrada al DCVB)
    • jaumic   m.  [ʒəwmík]  'jaumet, corc dels llegums'  (també observat a Espinelves, St. Julià de Vilatorta, Viladrau; no figura al DCVB, ni tampoc el verb ajaumicar 'corcar els llegums' que ens indicaren als mateixos indrets)
    • matafesols  m.   [matəfəzɔ́ls]  'vent de ponent'  (DCVB: Molló)
    • rega  f.  [réɣə'solc'  (mot típicament septentrional, més usat que solc en aquest indret)   
    • tronca  f.  [tɾóŋkə  'canyoca del blat de moro'  (DCVB: Ripoll, Olot, Rupit, plana de Vic) 
    • vessana  f.  [bəsánə'terra de conreu més gran que la feixa' (DCVB: Ripollès, Guilleries, Collsacabra) 




    On no hi ha homes la natura és estèril

    William Blake








    Al senyor Josep Mercader, informador del municipi de Susqueda durant la primavera de 2008.  


    La fotografia és de la casa de l'Om.  



    divendres, 25 de maig del 2012

    Galtifut




    galtifut, -uda  [gəltifút] adj.  'galtut, que té les galtes grosses'  



    Localització: Saldes 2012


    Informador: Jaume Tomàs 




    Aquest adjectiu no el trobem al DIEC-2,  però  sí en la novel·la intitulada Homes d'honor, del barceloní Xavier Bosch i Sancho (d'origen berguedà, crec), en un fragment clarament descriptiu: 


    Un home galtifut, de coll ample, mirada apagada i la cendra apagada a sota els ulls.   


    El professor Joan Coromines (DECLC, IV) dóna notícia del substantiu galtifler, format, diu ell, com botifler (és a dir, amb caiguda de la n procedent de botinflar).  


    El mateix autor recull, a més, el mot galtifleres 'galtasses' i altres de la mateixa corda: galteflut, galtuflut (DCVB: Cardona, Solsona), galtufla 'galta grossa' (DCVB: Mallorca). I hi afegeix, encara, el substantiu galtifleres, usat pel Baró de Maldà. 








    Dedicat a la mantenidora del blog Quadern de mots, i al mantenidor del blog El porquet de sant Antoni per l'extraordinària coincidència. 




    dimecres, 23 de maig del 2012

    Primavera a Saldes: 11 mots del cos humà











    Reprodueixo a continuació unes quantes formes lèxiques obtingudes en formular qüestions relacionades amb el cos humà en l'entrevista realitzada el dia 17 de maig de 2012 al poble berguedà de Saldes.  



    • búrnia  f.  'bony al cap'  
    • claviar  m.  'turmell'  
    • desenemic  m. pl.  'repèl que s'alça vora l'ungla' 
    • galtifut, -uda  adj.  'galtut, que té les galtes grosses'
    • gargansó  m.  'gargamella'
    • piulots  m. pl.  'dolor produït pel fred intens'
    • quec, queca  adj (amb e tancada)  'tartamut' 
    • rodadits  m.  'inflamació flegmonosa als dits'  
    • serradell  m.  'carena de la cama'  (també serrell i canya) 
    • rutlla  f.  'ris, rínxol'  (però s'usa més ris, rissos
    • singlot m.  (amb o oberta)  'moviment inspiratori espasmòdic'






    Agraïments: a Jaume Tomàs i a tots els col·laboradors de Saldes. 


    diumenge, 20 de maig del 2012

    Mots per anar pujant







    Replà de calma o de dubte
    seguir graó a graó
    o aturar-se fondre's
    ser paret ser barana
    escolar-se escletxes endins
    ser escala   
    sempre baula
    del temps.

    Elfreelang





    Cinc mots per anar pujant: graons, esglaons, escalons, escales, escalerons.  

    Tots cinc són normatius, i  s'avenen amb el referent que el DIEC-2 defineix com a 'pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon'.  

    Graus és, però, la forma més propera al llatí GRADUS 'pas'. 

    Graons (de grau + el sufix -ó) coneix en rossellonès les variants graús i esgraús

    Escales, del llatí SCALA, designava tant la 'escala' com els 'graons'; escalons n'és un derivat (format amb el sufix -ó), i escalerons n'és un altre (format amb el sufix -era).      

    Altres formes: escalots, grades, el gal·licisme marxes,  l'aragonesisme barrons, el castellanisme peldanyos i l'italianisme gradí.  






    Distribució a les Guilleries segons les nostres enquestes (2006-2010):   

    • esgraons cap a la banda de ponent (Tavèrnoles, St. Sadurní d'Osormort, St. Julià de Vilatorta, Folgueroles, Vilanova de Sau)
    • escalons als indrets de llevant (St. Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau, Osor, la Cellera de Ter, Anglès, Sta. Coloma de Farners, Arbúcies)

    • les dues formes, esgraons i escalons, foren observades al terme de Susqueda. 





    Agraïments: a Carme Rosanas, pel dibuix, i a Elfreelang, pel poema que ens ajuda a pujar. 


    La informació general és treta del volum 2 del Petit Atles del Domini Lingüístic Català, p. 102, mapa de síntesi núm. 174. 



    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...