GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 30 de març del 2012

El bullidor







bullidor  m.  [buʎiðó]  'lloc on l'aigua brolla de terra' 


Mot en ús no normatiu en què es manté la idea de 'borbolleig' que ja era present en el llatí BULLIRE 'borbollejar' (derivat de BULLA 'bombolla'). 

L'hem observat als termes d'Arbúcies (2009), Gombrèn (2011) i Vallcebre (2012). I el professor Joan Coromines (DECLC, II, 335) el situa a Pals, a Cambrils d'Odèn, al Baix Navès, a Cardós i Vall Ferrera, i també en el Migjorn valencià (al sector d'Albaida).  

Cal recordar que BULLIRE en el sentit de 'estar en ebullició' és cosa del llatí tardà, i que el nostre bullir, en aquesta mateixa accepció, es troba ja en el català medieval. D'aquesta època és l'ús transitiu que caracteritza el català dins les llengües romàniques. 

Per al concepte representat en l'apunt d'avui el mot normatiu és brollador.  






Agraïments: als nostres informadors d'Arbúcies, Gombrèn i Vallcebre, a Carme Rosanas, pel dibuix tan adient. 
 
Continuem amb el cor posat en Jubilats per Mallorca i en la vaga de fam de Tomeu Amengual.  



dimecres, 28 de març del 2012

El puntall de la lluna








puntall  m.  [puntáj]  'part afuada d'un objecte' 

Mot no consignat als diccionaris, observat en la conversa espontània enregistrada al municipi de Tavèrnoles (mes de març de 2006) en tractar dels estats i les fases lunars. 


Tractament ioditzant (també dit "ieista") en el sufix -all (de -ACULUM). 



Xucla el silenci
nocturn
sense empassar-te
estrelletes.

Xuclo el silenci 
nocturn,
i al tros més tendre
del cor se'm claven
les estrelletes. 


Joan Llacuna





Ben rodona o ben afuada, 
romàntica o trista, 
visible o oculta..., 

la lluna sempre tindrà dues cares.


El porquet de sant Antoni




El puntall de la lluna 
treu el cap darrere les paraules...


Ventafocs




Roba estesa a la llum de la lluna
és bandera que crida a dimoni.


Parèmia de Llançà (i de més llocs)

 


La lluna em farà de barca
quan una nit de tempesta
els somnis tregui a la mar.


Carme Riera




Puntall de lluna
creixent a finals de març,
em regales llum.


Ales de Papallona




és la nit
una bromera de llum
que exhausta s'esbrava,
de l'alba, la sentor
eixamorant la terra
mentre el plugim
intenta atansar-la,
cerca l'anhel amb els dits.


És el puntall de lluna
un balancí minvant
on t'asseus a veure
esvanir-se l'univers.

Cèlia Ras



Agraïments: a Joaquim Fochs, informador, a Carme Rosanas, pel dibuix fet a mida, a Olga Xirinachs per haver-nos recordat el poema tendrament dolorós de Joan Llacuna, i al mantenidor del blog El porquet de sant Antoni per haver-s'hi afegit de bona hora.   I a tots als qui hi heu dit la vostra. 


dilluns, 26 de març del 2012

25 dies de vaga de fam










La meva llengua, 
el gènere en què escric,
i el de la dona:
són els tres oblidats, 
també els més estimats.  








diumenge, 25 de març del 2012

Sí a la nostra llengua







Ara digueu: «La ginesta floreix, 
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.»
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: «Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.»
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.» 



Salvador Espriu






Com més va més mostres de suport reben les vagues de fam dels jubilats de Mallorca en favor de la llengua catalana.  Us convido a tots vosaltres, amics de la cultura, a dedicar-hi un apunt al vostre blog, o bé a fer qualsevol acció pacífica i positiva que ens pugui ajudar en aquesta noble i justa causa. 


Alguns ja ho heu fet, des d'arreu:  







divendres, 23 de març del 2012

Defensem la llengua
















Pètals grocs, 
el color de la saviesa.


Damunt de la pedra dos missatges, 
cada pètal un vers.


De vegades només una flor
vesteix la nuesa de viure. 




Carles Valls, Onatge Llevant 








La imatge de la tulipa ha estat  manllevada del blog de l'amic Xexu. 



dijous, 22 de març del 2012

Hivern a Vallcebre






De les entrevistes enregistrades durant aquest mes de març al municipi de Vallcebre, a l'alt Berguedà, en vull destacar, en aquest primer apunt que hi dedico, cinc mots, ben senzills, que hi afloraren en formular les qüestions relatives al lèxic relacionat amb el temps meteorològic.



  • barlop  m.  [bəɾlɔ́p]  'neu fosa barrejada amb fang'  (no el trobem al DIEC-2; però sí, en canvi, al DCVB, bé que en la forma barloc, que hom localitza a Gósol i a Solsona)
  • borrall  m.  [buráj]  'petita porció de neu'  (constatem que aquest mot el sentim aquí en forma "ieista" tot i ser, aquesta, una zona en què aquest tractament decau sensiblement, car ens trobem ben bé a tocar del seu límit occidental)  
  • follet  m.  [fuʎέt] 'vent fort arremolinat'  (nom inspirat en la creença que el remolí de vent és un ésser sobrenatural i malèfic; l'ALDC el situa, sobretot, en comarques properes a l'eix pirinenc, tant de la banda espanyola com de la banda francesa)
  • rellent m. [rəʎén 'mullenada, rosada'  (es diu menys que mullenada)
  • rodanxa  f. [ruðáɲʃə] 'halo de la lluna'  (la seva presència s'associa a la possibilitat d'un canvi de temps)  




Apunt dedicat a Joan Grandia i a Josep Malé.  






Continua la vaga de fam de Jaume Bonet.












dimarts, 20 de març del 2012

Vaga de fam










Tothom ho sap. Els crims dels genocides no tenen perdó, senyor Bauzà. No malbaratarem, però, totes les nostres energies en un menyspreu que ja ni tan sols us mereixeu. Sapigueu, però, que en vindran més, de mots. Aquí i arreu. Mots indeturables, mots d'amor i de fidelitat. I que cap d'aquests mots (cap ni un) serà per a vós, president indigne.

Tots, sens dubte, seran, des d'ara, per al mestre Jaume Bonet, per fer-li costat en la noble lluita per la cultura i per la llibertat. 









La imatge que encapçala l'apunt és manllevada del blog de l'amic Xexu



dimecres, 14 de març del 2012

La fi del mastegamelses







Recuperem aquí un dels mots que vam destacar en un apunt anterior que, com recordareu, fou dedicat a l'Any de la Paraula Viva: 



mastegamelses  m. f.  [məstέɣəmέlsəs]   'persona malcontentadissa, que sempre troba què dir'  


I ho fem,  a més, tot reproduint el text de creació que la col·lega Montserrat Aloy, mantenidora del blog Cantireta , li ha dedicat amb tan bona humor:       




A Plutó

- No em va bé. 3 talles petit, per ser exactes.
- Calli.
- M'hi entrarà aire. Serà culpa d'un màster inepte.
- Calli....
- Aquest rematxe està mal cosit. Imbècil.
- Se me'n fot. Burro.
- A mi més. El paguen.
- Li he dit que no respirés.
- Què més voldria! Dinyar-la als seus braços, què cursi! I aquesta cosota d'aquí, per a què coroi serveix?
- Per a que pugui avisar.
- De que vaig a pixar ? No em faci riure!
- A casa meva tenen un nom.
- Per als inútils com vostè?
- L'he punxat gaire fondo? Només surt sutge...
- No és del cor, aquest color. Inútil. Guaiti, el guardo a la punta de la fi...

10 hores després, se sent pels altaveus: "Eight...seven...six...five...four....three...two...one...IGNITION!!" L'enginyer riu per sota el nas. Aquell és el primer mastegamelses en nau tripulada enviat a Plutó.




Gràcies, Montserrat Aloy




diumenge, 11 de març del 2012

El mitjancer









El mitjancer és, entre els porcs senglars, l'equivalent, diguem-ho així, del nodrís entre els porcs comuns.  Aquesta és, si més no, la forma emprada pels caçadors de Vilanova de Sau. Es tracta, en realitat, d'un ús no consignat pel diccionari normatiu, ni tampoc pel DCVB. Per a aquest ús proposem, doncs, una definició canònica:

mitjancer  m.  [miʤənsé]  'porc senglar jove, des que el desmamen fins que té tres o quatre mesos' 



Apunt dedicat al mantenidor del blog El porquet de sant Antoni, pel seu llenguatge alegre i acuradíssim. 



dilluns, 5 de març del 2012

El call de la mà: entre les Guilleries i les Balears







Avui ens referim al concepte 'palma de la mà' i als resultats que nosaltres obtinguérem en la comarca natural de les Guilleries (2006-2009) en formular la pregunta corresponent a aquesta part del cos humà. 

Com sempre fem, els desglossem per municipis, per punts d'enquesta:   

  • St. Hilari Sacalm:  call
  • Tavèrnoles:  pla
  • St. Sadurní d'Osormort:  pla
  • Espinelves:  pla, call 
  • Viladrau:  pla  
  • St. Julià de Vilatorta:  pla
  • Folgueroles:  pla
  • Vilanova de Sau:  pla, planta, call 
  • Osor: call 
  • Susqueda: pla
  • Amer:  pla
  • la Cellera de Ter:  palma
  • Anglès:  palmell, pla, palma
  • Sta. Coloma de Farners (sector Cladells):  call 
  • Arbúcies:  palma



Etimologies, segons el professor Joan Veny (Petit Atles del Domini Lingüístic del Domini Català, volum 1, p. 112, mapa 66): 

  • El mot palma és el descendent directe del llatí PALMA; palmell n'és un derivat.  
  • El substantiu planta és format per paral·lelisme amb planta del peu
  • El substantiu pla s'explica per la forma plana d'aquesta part de la mà.  
  • El mot call s'explica, en canvi, per la idea de 'durícia a la pell'. 



Una afinitat: el substantiu call   

L'ALDC (volum I, 101) el situa solament a les illes de Mallorca i de Menorca (Eivissa: palmell). El DCVB, per la seva banda, el situa a St. Feliu de Guíxols (a la costa catalana) i, també, a les dues illes esmentades; i n'aporta, a més, dues mostres fraseològiques: 

  • tenir doblers a call de mà  'tenir diners disponibles per pagar a l'acte' (Felanitx). 
  • "Plouen gotes com es call de sa mà" (Menorca) 


    
I una referència literària

De Joaquim Ruyra, dins la novel·leta El rem de trenta-quatre, p. 215, de la primera edició, del 1949, de les Obres completes publicades per Editorial Selecta: 

-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t'han pas sortit muletes al call de la mà?    



    




Aquest apunt, que dediquem a la memòria de mestre Ruyra, voldria ser, en el dia d'avui, una aportació més al coneixement de les afinitats interdialectals i els lligams històrics entre el català continental i els parlars illencs. 

  

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...